jocdellums

RETALLS DE FRED

[@more@]

Tweet

Avui he vist la Joana. Feia dies que no coincidíem.Tot i que vivim l´una prop de l´altra encara no havia tingut l´oportunitat de saludar-la aquestes festes. És ben cert allò de que quan fa fred tots en apleguem a les nostres llars.

Jo m´acomiadava dels de casa i ella netejava el carrer i ens hem saludat.

M´he apropat a xerrar amb ella al llindar de la seva porta. Parlàvem de guarnir la casa per Nadal. Ella poca cosa ha fet. M´ha ensenyat el naixement que tenia posat al a tauleta del rebedor. La Joana és vídua, i des d´aleshores ençà cap Nadal és el que era a casa seva. Tot i que té unes filles maquíssimes i un reguitzell de néts, amb els ulls húmits em comentava que ja no era com abans i mai ho tornaria a ser. Ha assumit que l´enyor formarà part de la seva vida sempre.

[@more@]

Tweet

Arribada a aquest punt i sense haver resolt encara el problema dels botonets…

Us poso un enllaç on explica la vida i miracles del pobre,pobríssim autor de la cançó .Austríac i capellà, ncut el 1792…Cliqueu i en veureu la biografia.M ´ha fet mandra traduir.

http://www.silentnightmuseum.org/index_s.htm

I ara la segona versió del silent night.He de reconéixer que buscant i buscant per mercadillo, he descobert petites grans veus ,joies,personatges i versions musicals…és genial.Llàstima que no m´hi pugui recrear massa.

Aquesta versió és de Michael Bolton.Rei del rock dur per acabar fent corvers del Sinatra.Una joia de veu.Sempre he apostat per afirmar que els grups de rock dur, tenien balades excepcionals.La veu trencada,gastada i destrossada d´aquest estil de cantants els dona un caire molt sentit en les seves balades.També hi ajuda la sortida excessiva d´aire.El canvi de tonalitat en l´última part del tema i també una major intensitat,fa que la cançó brilli molt més en aquest punt.

He aconseguit desvincular la melodia al Nadal.Això és fantàstic.

El primer cop que l´he escoltat m´ha fet plorar.

Aqui us deixo l´enllaç

Un consell: amb el volum a a tot drap és espectacular.

http://www.goear.com/listen.php?v=a1ff001

[@more@]

Tweet

Fa uns dies que ja vaig llegint pels blocs el efecte Nadal.I què és l´efecte Nadal?Doncs és el fet de veure com la gent percep o viu el Nadal.com ens queixem de l´excessiu consumisme i de com tot s´ha anat desvirtuant.

I sé que encara llegiré moltissims posts sobre aquesta època de l´any.

Tinc una predilecció especial per aquesta cançó.No sé si és la melodia que em sona aconeguda,no sé si és que se´m desperten records adormits o em traeix el subconscient…Sé que hi han cançons de Nadal molt millors,o no..

De moment un poso una versió del Pavarotti.Com a tenor no m´agrada massa,no m´agrada el seu timbre de veu.Tot i que trobo que en aquest cas ha sabut controlar bastant amb ajuda de la segona veu femenina que en fa petites floritures

http://www.goear.com/listen.php?v=0b775b1

De pas aprofito perquè alguna ànima caritaviva em doni un cop de mà per a poder veure elss botonets i no haver d´anar a la web de la música per poder escoltar.S.O.S

[@more@]

Tweet

 No us ho negaré,fa mitja hora que estic intentant inserir la imatge i se me n´ha anat del cap la manera que volia començar aquest post.Escric  a raig, si em toquen els nassos,el cor o qualsevol altra part del cos sigui visible o no.Ho mesuro? si, ho mesuro , sempre tinc motiu per escriure.Mesuro els accents, mesuro la musicalitat i mesuro la intenció.De vegades ho aconsegueixo i de vegades no.I ara també el sé el motiu, el que no recordo és com ho he fet anar.A més he de reconéixer que l´exercici proposat per l'ònix al post anterior em va exprémer bastant les neurones.

I mentre escric aquestes quatre parides, algú em diria que em tregui la puta cuirassa,intento buscar un bon començament……..

És difícil entendre les intencions de les persones aquí dins,falten gestos,faltes cares,falten respiracions……Per què algú em va dir que ahir m´hagués merescut un parell de clatellades ( hòsties directament va dir, però queda més fi clatellades).Pot ser sí que me les mereixia, però de vegades perdo la consciència de fins a quin punt sóc visible o invisible.Suposo que a tots us passa quan la comunicaió es limita a quatre paraules escrites.

Arribats a aquest punt,de debò que no he aconseguit iniciar i continuar el post com era la meva intenció fa una hora.Només tinc clar que anava adreçat a tu, que volia ser una declaració d´intencions i principis,que volia polir una mica l´anada d´olla de fa unes hores,(sí,sí hores,que he pensat  en posar-me la ditxosa pomadeta a les grans bosses de sota els ulls, i he somrigut quan ho pensava).

No canvïis, tot el que fas et fa ser especial

Un petonet

[@more@]

Tweet

Aquí va la meva aportació a la proposta de l'ònix a la seva cambra fosca

Esteu comdemnats a veure passar el temps l´un vora l'altre esgotant la memòria dels últims records de tot el que vàreu ser, de tot el que vàreu viure, de tot el que vàreu estimar.I ara, aquí, com cada nit, evitant trobar-vos amb la solitud de la vostra llar,evitant les mirades, evitant les praules,evitant els sentiments….Esteu comdemnats a viure la vostra solitud en companyia.

I tu?Tu estàs comdemnat a passar per la vida sense que ningú n´esperi res.Ni un amor, ni uns fills,ni una feina, ni una amant,ni llàgrimes, ni somriures.La mires de reüll,podria ser el teu desig , o no.Dónes l´esquena evitant mirar el carrer solitari, t´amagues del que podries haver estat…Estàs comdemnat a compartir la teva vida amb ningú.

Ell?…Està comdemnat a la rutina de cada crepuscle urbà,a veure passar ànimes solitàries cada nit.Reflexos de vides silencioses.Té pressa per acabar,és un simple observador de les nostres solituds.Quan marxin es quedarà sol, netejarà qualsevol rastre dels falcons de la nit i tancarà.Tot passejant, estarà comdemnat a refer el camí de la nit anterior…Està comdemnat a recollir petits fragments de vides.

[@more@]

Tweet

Fa uns mesos em vaig dedicar a fer un decoupage( crec que es diu així) amb una safata de cartró.Consisteix exactament a folrar quansevol peça de cartró ,de fusta o algun altre material amb petits paperets fins que queda del tot coberta.Aleshores s´hi va passant capes i capes de vernís fins que no es nota el relleu dels paperets que semblen impresos a la peça.E l fet és que vaig aconseguir aquests motius per la safata, un dia que vaig anar a comprar unes tovalles per casa i em vaig fer embolicar la capsa amb aquest paper com si fos per regalar,per què me n´havia enamorat.

Ara fa una setmana vaig tornar a la botiga,hi vaig sovint, i vet aquí que vaig veure un altre paper……més mono.Ja podeu imaginar què em va passar pel cap.Ara bé,vaig calcular que el que m´havia d´embolicar la noia de la botiga, no era suficient per fer un altre decoupage.

Entre bromes, riures i bon rotllo, del tot premeditat per part meva,li dic:

Em podries donar una mica de paper d´aquest?….Si cal te´l pago eh?

-és clar em va dir la noia.

Li vaig fer una mica d´explicació del destí del paper…i va somriure per sota el nas.

-Sí,sí ja m ha comentat la teva cunyada que sempres estàs fent invents i mariconades.

Total que vaig marxar més contenta que un nen amb sabates noves i a sobre no em va voler cobrar res dels 2 metres de paper.

Avui m´he dedicat a fer-ne els trocets per folrar una nova caixa de cartró.I per cert, ja li tinc utilitat adjudicada.

[@more@]

Tweet

Aquell dematí va agafar el bus.Estava extranyament tranquil.la.El dia abans el nervis,els dubtes,les preguntes van ser els protagonistes.No sabia ben bé què trobaria.

Hores abans s´havia dedicat a disfressar la cara de no haver dormit massa bé,un corrector, unes pólvores suaus, volia aparentar naturalitat.

Durant el trajecte es va dedicar a no pensar en res i ho va conseguir.Quan va arribar a l´entrada de la ciutat el cor se li va accelerar i va pensar què coi estava fent en un bus direcció cap a no sabia on.Ni l´objectiu tenia clar.Va passar per la seva ment un flaix de tot el que havia viscut,les paraules es barrejaven amb les emocions,amb els somriures i amb els plors.Estava plena de dubtes,s´havia tornat a posar nerviosa.Tot i així necessitava fer-ho, volia assaborir l´excitació que li provocava allò.Feia tant de temps que no ho sentia…

Ja era massa tard per fer marxa enrera i quan va baixar del bus la sensació de sol.litud la va envair.Es va posar prop de la paret i es va dedicar a buscar desesperadament, a resseguir amb la vista cada una de les voreres, a endevinar una mirada de complicitat d´algú.Es va sentir observada i quan va girar el cap va veure que es dirigia cap a ella amb somriure nerviós i tímid.

-Ets tu..

Ets tu…

[@more@]

Tweet

De vegades no teniu la sensació que us heu perdut alguna cosa? La gent va fent i va dient i va organitzant i penseu:ostres o fa molt temps que no em relaciono i ells saben coses que jo no sé.

De vegades no teniu la sensació que heu fet alguna cosa malament i no sabeu quina?La gent que us feia la rialla cada dia a penes et veuen ara,i més encara,amb els qui no et dirigies ni una paraula,ara et somriuen dia sí i dia també.

El món es torna boig? O només som nosaltres que canviem en el temps i en l´espai i fa que tot pateixi una mena de metamorfosi que ens deixa fora de lloc els pirmers instants.

[@more@]

Tweet

Demà és dilluns,nou dia,nova setmana,noves il.lusions,nous ritmes,nous colors,noves hores,noves pors….

…..Malgrat que sigui dilluns.

I em llevaré pensant que és un dels millors dies de la setmana.

[@more@]

Tweet