El no relat
Què difícil se´m fa escriure quan em falten peces per encaixar. Tot i que m´agrada fer-ho i abans sovintejaven més els meus escrits, ara per ara, estic davant del quadre i no se m´ocorre res. Seria fàcil mostrar un quadre realista on de seguida m´imaginaria situacions i faria volar coloms. Però no, res no és fàcil i aquesta imatge és un repte per a mi. Podria començar amb la típica i recurrent poesia : “he fet un jardí per a tu ple de …..”, i ni això em convenç. Idolatro,adoro, respecto aquells qui són capaços de crear del nores més obscur i absurd, des de l ‘obligació encara que les muses no acompanyin.
I si no en tinc prou amb el relat, encara ho de conjuminar amb el cànon, malmès, repetitiu ( per això es diu cànon), malson de molts estudiants de música i típica musiqueta d’obertura de molts festivals de dansa infantils. Em passa com amb l´Ave Maria de Schubert o el Para Elisa de Beethoven : sí que tenen el seu encant i són maques, però segurament hi han obres molt millors o petites perles que anem descobrint amb el pas del temps encara que no siguem asidus als clàssics.
Mentre escric vaig construint el trencaclosques i intento encaixar les paraules per a convertir això en un “no relat”.Petites peces de vida,cada peça un sentiment, cada sentiment una paraula, cada paraula un gest i cada gest una mirada.” I tot el quadre? “Em preguntareu.Tot el quadre sóc jo i les meves circumstàncies, feta de petits fragments de colors,ombres i llums.
I ara us explico que tot aquest muntatge ha estat una petita ordre ( feta amb carinyo), o proposta o suggeriment d´una persona dels blogs,I després de remenar 24 hores amb aquest video, li he preguntat : ja està .mira….. i ara que en faig?, m´ha dit : “coi me´l regales.”
[@more@]
m’he trobat aquesta meravella a ca l’ônix… i com he deixat dit allà… jo també tenia en ment fer una cosa semblant… què, òbviament, ja no faré…
els tres primers relats d’aquesta sèrie són tres autèntiques obres mestres…
i difícils d’arribar tant alt, al menys per part meva…
Amb el teu permís: moltes felicitats pel post en conjunt, moltes gràcies per compartir-ho… un petonet dolç…
;¬)*
T’ha quedat molt bé, el vídeo i el no relat.
Ostres!!! Has muntat tu el vídeo?? És súper chulo!!! Quina enveja em feu els artistes tecnològics… enveja sana, eh?? xDDDD
t’ha quedat genial el No relat ja saps que soc una fidel admiradora dels teus escrits des de el relat dels llapis i les olors de les papereries ,quan encara no coneixia a la meravellosa persona que s’amagava darrera aquell escrit
**
sort que no has explicat l’experiència telepàtica que sinó
ves a saber que pensarien
Vinc des de la Cambra Fosca per fleiitar-te pel trenca-closques! genial! I, el què has escrit tamb¨!
Un no relat molt original, ho dic seriosament, ni esperava un video. Innovador i ben fet.
Ens llegim!
Uribetty moltissimes gràcies per la visita i el comentari.M´agrada el que escrius.
Ens llegim
Que bonic!! Que bonic!!
T’ha quedat moooolt bé! M’ha agradat un muuuuuunt! De debó!
Amb lu dificil que és el quadre! ;P
se que em repeteixo molt però es aixi…he disfrutat molt llegint(en el teu cas el video es ufff! si pogues fer quelcom aixi) les vostres interpretacions vers el quadre d’en Miró…un artista que m’apassiona i del que en soc un etern estudios. Joan Miró disfrutaria molt llegint en el teu cas al.lucinaria com un nen amb el video) cadescun dels vostres relats.
Hola Jocdellums,
Que original el teu no relat! M’esperava tot menys un vídeo, i aquí està la gràcia…
Això també és crear a partir del no-res.
Fins aviat